Activitats

ACTIVITATS ESPORTIVES

Per la seva situació, el refugi és la base ideal tan per aquells que persegueixin iniciatives més exigents a la muntanya,  com per aquells que pretenen  gaudir únicament d’uns dies de contacte amb la natura passejant tranquil·lament.  A continuació, us desenvolupem una petita presentació que esperem pugui ajudar a fer-vos una petita idea de les activitats que podeu dur a terme des del refugi. No totes les ressenyes són detallades. Recomanem que si teniu dubtes o voleu assegurar-vos la informació, en arribar al refugi ens pregunteu i amb un mapa al davant, se segur que podrem ser de més ajuda i plaejar plegat quines són les millors opcions per cadascú.

ACTIVITATS GUIADES

-Curs de seguretat en terreny d’allaus. NIVELL I DE L’ACNA (informació del curs pdf)

-Cursos i tutories de perfeccionament d’esquí de muntanya, escalada i alpinisme, a càrrec d’un Guia d’Alta Muntanya UIAGM (per informació truqueu al refugi)

-Curs de tècniques hivernals (programa del curs pdf)

ACTIVITAS NO GUIADES

ACTIVITATS SENSE NEU (la majoria de les excursions que s’expliquen a continuació també es poden fera mb neu, però la descripció,temps i dificultat, no són aplicables)

 

1.      EXCURSIONS

            Algunes excursions des del refugi: El nivell de dificultat es variat, sense ser mai molt alt, depenen del recorregut escollit i la època de l’any, cal dur l’equipament adequat  i disposar dels coneixements suficients  (orientació, meteorologia, etc. ). També cal gaudir d’un estat de forma apta per l’activitat que pensem realitzar.           

  • Excursió pel bosc del Gerdar i Mata de València.
  • Itinerari circular vora el riu cabanes des del pont del bosc. Bosc del Gerdar
  • Petita excursió que transcorre per la vora del riu que dona nom a la Vall, Cabanes, i que naixent a l’estany Negre, s’endinsa entre avets, blocs de pedra ,molsa i jocs d’ombres que creen una atmosfera molt especial.

Poc desnivell.

Duració: 45 minuts.

 

 

  • Itinerari circular. Gerdar-Vado-Pla de Breviari-Gerdar:Excursió per la Vall de Cabanes

Circuit fitat pel Parc Nacional d’Aigües Tortes–Estany de Sant Maurici, com a “ruta dels avets”. Sortim des del refugi o a uns metres més amunt de la carretera, al pàrking del Callau. El camí puja pel bosc guanyant alçada per la pendent dreta del riu fins arribar a una clariana (“Vado de dalt”) per on creuarem el riu gràcies a una passarel·la de fusta. Allà un cartell informatiu ens marcarà el camí a seguir. Planejarem en travessa (a voltes aquest camí, sobretot després d’hiverns ventosos, es complica per la quantitat d’arbres caiguts que haurem de salvar) per situar-nos a la banda contrària que hem pujat i ens tornarem a trobar un cartell informatiu del Parc, per arribar al Pla de Breviari, prat envoltat d’avets i pins als peus del pic del Teso de Son.

Aquest serà el punt més alt de l’excursió a on iniciarem la tornada. Refarem per uns instants el camí fet, fins el cartell informatiu que ens hem trobat uns minuts abans i ens disposarem a realitzar la baixada de tornada pel marge oposat del riu que ens durà fins un pont de fusta que ens ajudarà a creuar altra cop el riu per enfilar cap el refugi.

Itinerari que es pot fet en ambdues direccions però que es recomana aquesta, doncs el desnivell negatiu és inferior.

Dificultat moderada, degut al desnivell de 1550 a 1850.

Duració. 2.30 a 3 hores.

  • Itinerari circular. Gerdar – Pas del Coro – Son-Mata de València pel Calvari -Gerdar.

El inici d’aquest circuit presenta dues variants per arribar al primer punt.  O bé, pugem pel camí, anteriorment descrit que transcorre pel  “Vado de dalt” fins els Plans de Breviari, o de forma més directa però més pendent, pugem pel camí que transcorre per l’altra banda del riu, després de creuar el pont de fusta situat a pocs minuts del pàrking del Callau (itinerari de baixada en el circuit anterior). Per qualsevol dels dos itineraris que escollim arribarem al Pla de Breviari i des d’allà pujarem flanquejant la pendent per arribar al coll del Pas del Coro, amb bones vistes sobre la Bonaigua, Teso i tota la vall d’Àneu. Per pistes forestals baixem fins el poble de Son, fins arribar a la seva peculiar església romànica. Al costat d’aquesta, surt el camí del Calvari que ens portarà fins el refugi, travessant a mitja alçada la Mata de València per camins i pistes fitades.

Excursió d’un dia complert i de dificultat moderada.

Duració: Gerdar – Son: 3.30 hores. Circuit complert 6 hores.

  • Estany negre de cabanes.

Sortint del refugi pel camí de la Vall de Cabanes (marge dret ascendent), seguint el camí marcat per fites i balises de fusta grogues, fins el Bado de Dalt, a on després de creuar el riu seguirem pel marge esquerre. Un camí sense fitar però molt evident, ens portarà vall amunt fins un petit planell en l’encreuament de petites valls, abans d’arribar als llacs, primer el petit i després l’Estany Negre de Cabanes, amb una illa a poca distància de la riba, encara envoltat de vegetació i arbres centenaris, malgrat l’alçada de 2180.

Aquesta ruta és l’accés a l’alta vall de Cabanes i és el principi de totes les ascensions i travesses que a partir d’aquest llac segueixen diferents camins per accedir a les cimes, colls i llacs que formen l’atractiu circ de Cabanes.

Dificultat moderada amb un desnivell entre els 1550 i 2180m.

Duració: 2.30 hores anada. Entre 4.30 i 5.30 hores l’anada i tornada.

  • Camí del Salt de Comials.

Sent aquest el camí més planer que es pot realitzar des del refugi, ens porta fins el salt d’aigua més alt de tot el Parc Nacional de l’Estany de Sant Maurici – Aigüestortes. Tot just a l’altra banda de l’esplanada que hi ha davant del refugi, comença el camí fitat vorejant el refugi pel darrera i prossegueix envoltat d’avets. En uns minuts arribarem a una passarel·la   de fusta que creuarem per pujar cap a un prat, on mica a mica, anirà obrint el bosc. Travessarem l’antiga carretera, per continuar prat amunt. El camí prossegueix sense cap complicació fins unes passarel·les de fusta que ens permetran creuar una zona molt humida i de crescuda d’aigües, sobretot a la primavera. Finalment el camí confluirà pujant unes escales fins el mirador del salt de Comials.

Excursió fàcil.

Duració: 1.15 h. anar (2 hores anar i tornar).

  • La volta al Teso.

Pels qui tinguin ganes de matinar, poden donar el tomb al massís del Teso, i descobrir les diferències que ens esperen a banda i banda de les seves muntanyes: el Pinetó, Roca Blanca i Teso (opció pels més experimentats d’anar crestejant per d’alt dels cims). Serpentejant amb el riu entre els avets, per aturar-nos als estanys, gaudir la vista que ens ofereixen les alçades i acomiadar-nos entre llums de tarda i la vida que comença als prats.

Camí ben fitat fins el desviament de l’estany Llong. A partir d’allà és un camí evident per a tots aquells que sàpiguen fer un correcte us del mapa.

Dificultat: AD

Temps estimat: Una jornada sencera.

L’opció d’arribar fins el Pic del Pinetó i anar crestejant, només recomanable per persones expertes i amb un bon estat físic. 

  • Excursió per la Vall de Gerber.

 

La ruta dels estanys. Segurament és l’opció més fàcil per veure i gaudir un dia caminant a la vora d’estanys. Camí fitat que ens permet arribar fins el circ glacial de Gerber i sorprendre’ns amb la quantitat de llacs glacials que podem trobar durant l’ascensió. Primer estany a menys d’una hora del pàrking. Podem arribar al refugi Mataró a 2474m.

Per anar a la vall de Gerber, és pot accedir amb cotxe fins el pàrking de la Peülla i des d’allà començar a caminar, o bé, des del refugi, seguir el camí del Salt de Comials i empalmar amb el camí que ve del pàrking. Aquesta segona opció, malgrat ser una opció que ens ofereix la possibilitat de caminar en un entorn molt interessant, també fa més llarg el recorregut i no és tant còmode com arribar en cotxe fins la Peülla.

Excursió fàcil i per bon camí fitat, molt freqüentat a l’estiu.

Duració: 1,30h fins l’estany de Gerber (el més gran).

               3h-3,30 fins el refugi.

 

  • Excursions Vall d’Àrreu i Airoto (Parc Natural de l’Alt Pirineu)

 

  • Circular Estany de Pudo i Estanys de Garrabea

 

Una de les excursions més boniques, poc freqüentades i amb força possibilitats de perdre’s, del Parc Natural, doncs està poc fitada.

 

Deixant el cotxe una mica abans del Pàrquing del Cap del Port de l’estació de Baqueira, seguirem unes fites que ens porten fins la bassa de Boscàs, a partir d’aquí hi ha un seguit de camins ramaders i guirigall de fites, que ens farà necessitar posicionar-nos molt bé amb el mapa que portem. Per sota el cim de la Cigalera, anirem flanquejant tot el circ de l’estany de Pudo. Aquest ens quedarà, força metros per sota. Per un collet, més o menys evident que anem veient tota l’estona (el de l’esquerra), creuarem el Serrat de Garrabea i baixarem per l’esquerra del barranc fins els seus dos estanys. Tornarem per l’altre cantó del barranc i podrem creuar el Serrrat, aquest cop, per un collet més a l’est. Per una Tartera, baixarem fins l’estany de Pudo. Remuntarem fins el coll de l’Estany Pudo i d’allà baixarem fins el cotxe.

Duració estimada: 4h-4.30h

 

Dificultat: A.D. No per les condicions del terreny, sinó perquè està poc fitat-

 

  • Circular pel Serrat de Garrabea

 

Com la ressenya anterior o m’atreviria a dir que encara més, es tracta d’un camí poc fitat i amb molts números a desorientar-se una mica, si no es té un us del mapa i de l’orientació molt clar.

 

Excursió molt poc coneguda, ideal per qui vulgui sentir-se una mica més tranquil que en les rutes més usuals de la zona.

 

Iniciarem pel mateix camí que a l’excursió anterior, però des de l’estany de Garrabea, ens atansarem fins l’Estany de Rosari d’Arreu. Seguirem Vall abaix, per remuntar pels Planells del Muntanyó, carenejant una mica i després per unes pales pronunciades, arribarem altre cop a l’estany de Pudo. Tornar pel Coll de Pudo.

 

Dificultat BD. Molt poc fitat.

Temps estimat:6h-7h.

  • Excursió Estany d’Airoto.

Encara que l’excursió més coneguda per anar a Airoto, te l’accés des del poble d’Isil, proposem una alternativa amb accés des del refugi a través del port de la Bonaigua.

La ruta surt prop del cim del port extravasant la capçalera de les valls del Muntanyó i Garrabea, amb múltiples llacs per arribar fins el coll que dona accés a l’estany d’Airoto, i al seu refugi lliure. És un itinerari que forma part de l’Alta Ruta Pirenaica.

Ruta de muntanya amb dificultat mitja-alta (especialment amb boira que pugui dificultar l’orientació. Ruta poc freqüentada).

Duració estimada: De 5 a 6 hores fins el refugi d’Airoto (sense guarda) i 2 hores més, si es vol baixar a Isil.

 

 2.      ASCENSIONS

 

Són moltes les ascensions que es poden realitzar des del refugi, aquí us anomenem unes quantes i més endavant anirem penjant ressenyes que pugueu utilitzar. Tots els temps són molt aproximatius. Ja se sap que això del rellotge en muntanya pot canviar molt, en funció de moltes diferents variants.

  • Pui de la Bonaigua. 4,30h fins el cim (Hi ha una variant que permet des del refugi, fer l’ascensió de forma circular. Pujant per la Vall de Gerber i baixant per la de Cavanes o en ordre invers. 6h des del pàrking)
  • Pic del Pinetó. 4h fins el cim per la Vall de Cabanes.
  • Pic del Tessó. 4h fins el cim.
  • Els Quatre Cims. 4h fins el Pinetó per la Vall de Cabanes. 2h crestejant i 2h més fins el refugi.

Altitud màxima: 2700metres.
Dificultat: Ruta evident amb un tram d’aresta de 100 mts de IIº.
Època recomanada : Primavera–Estiu-Tardor

  • Pic de Montsaliente. 5.30-6h fins el cim.
  • Pui de les Ares. 4.30 h. Fins el cim.
  • Pic de Xemeneies. 4-5h fins el cim.
  • Pic de Bassiero. 5.30h-6.30 fins el cim.
  • Pic d’Amitges. 6.30h-7h. Fins el cim per la Vall de Cabanes. (5h-6h per la Gerber).
  • Tuc de Saboredo.6.30h-7h. Fins el cim per la Vall de Cabanes. (5h-6h per la Gerber).
  • Tuc de la Cigalera. 1.3h.-2h. Fins el cim des del pàrquing del Cap del Port.

 

3.      TRAVESSA DE REFUGIS

Distribuïts per tot el territori del Parc Nacional hi ha un total de 12 refugis de muntanya guardats. Destaquem aquí els més propers al refugi a través dels camins més habituals. Aquesta extensa xarxa de refugis permet múltiples combinacions per a realitzar travesses de variada dificultat i duració.

Alhora, també permet una petita variant dins la coneguda ruta dels “Carros de Foc”.

  • Refugi del Pla de la Font (2050m.)

Passant pel pla de Breviari, arribarem al pas del Coro, si ens hi fixem, ja podrem veure el refugi. Enllaçarem amb el camí (a la dreta) que va per les faldes del Tesso, Roca Blanca i Pinetó per la part alta de la vall de Son. El camí a partir d’aquest moment, és força planer,  travessant pastures que normalment ens deixaran entreveure molts animals, especialment a la zona de les “estanyeres”, amb una única forta pujada al final que malgrat ser de poc desnivell, és fa força dura.

Excursió fàcil i ben fitada.

Duració: De 3 a 3.30 hores.

Altra alternativa més exigent i llarga, seria pujar per la Vall de Cabanes (passant pel Llong és una mica més curt, però pel Negre també si pot pujar) i realitzar l’ascensió al Pic del Pinetó (2648m) que ens oferirà unes magnífiques vistes de tota la zona. Baixant del cim en direcció est, sense gaires dificultats arribarem al refugi, previ pas pel cim de Mil Potros i coll de Fogueruix.

Duració: De 6 a 7 hores.

Una opció força atractiva és unir els dos recorreguts, per gaudir d’un itinerari circular que dona la volta complerta al massís del Tesso de Son i que es pot realitzar en una jornada complerta o en 2 dies, fent nit al refugi del Pla de la font.

 

  • Refugi d’Amitges (2380 m.)

L’itinerari més usual remunta la Vall de Cabanes. Aquí podem optar per 2 itineràris:

A. Abans d’arribar a l’estany Negre de Cabanes, seguir pujant en direcció sud, cap a l’estany Llong, cruïlla senyalitzada per una fita bastant gran en el punt que s’ajunten diferents barranqueres, però que s’ha d’estar atent, doncs el camí principal ens condueix cap el Negre. Passant pel marge dret del Llong, començarem a trobar-nos fites més continues que ens portaran cap els “Clots de Cabanes de Baix” , disposant-nos a pujar pel marge dret del riu, als peus del Pic Montsaliente, fins “l’Estanyet dels ports”. Aquí és moment de probable confusió si no tenim ben clar a on ens dirigim. Es veuran dos colls, hem de vorejar tot l’estany per la dreta i no dirigir-nos cap el coll de de Basiero, sinó en direcció més sud, anar a buscar el Coll de la Coma de l’Abeller, dit també de Sant Maurici (2750m.). Creuant aquest i seguint la Coma de l’Abeller de baixada, buscarem un camí a la dreta que ens porta a la Coma d’Amitges a on es troba al refugi.

-B. En comptes de pujar pel Llong, anar a buscar el Negre de Cabanes. Vorejar-lo pels blocs de la seva riba esquerra fins remuntar per un barranc que ens conduirà també als Clots de Cabanes de Baix, prosseguir en direcció a l’Estanyes dels Ports d’igual manera.

-C. Des de l’estany Negre de Cabanes pujar a l’estany Bou i el Blau, propers al pic de Bassiero i el Port de Sant Maurici. Aquest és l’itinerari menys freqüentat i malgrat la seva bessa, és difícil trobar-hi fites.

Excursió per gent amb experiència a la muntanya i necessitat de mapa.

Duració: De 7 a 8 hores.

Un altre possible itinerari, és sortint del refugi pel camí que ens porta al salt de Comials, fins a la corba de la font de la “Ressaca”de la ctra. De la Bonaigüa, des d’allà remuntar, per la tartera de blocs, fins enllaçar al camí d’entrada a la Vall de Gerber.

També es pot accedir al pàrking de la Peülla en cotxe i començar allà el camí d’inici a la vall de Gerber. Anirem seguint la Vall, entravessant els estanys de  l’Estanyola, l’Estat Petit i el Gerber, per continuar fins el refugi de Mataró (lliure). Des del refugi, ja veurem el coll de l’Estany Gelat, en direcció Oest. Un cop al coll, no baixarem al llac, sinó que pujarem fins el coll d’Amitges (petita escletxa entre les crestes del Pic d’Amitges i el Tuc de Saboredo) per baixar seguidament per la Vall d’amitges fins al refugi que ens queda tot just  a l’esquerra de les Agulles d’Amitges.

Duració: 6 hores.

L’excursió per la Vall de Gerber, és de menor dificultat que la de la Vall de Cabanes.

  • Refugi Ernest Mallafré (Sant Maurici) 1885m.

La ruta més senzilla, és la mateixa que ens porta al Refugi del Pla de la Font per prosseguir després pel coll de Fogueruix i agafar el camí que ens condueix per sota la Serra de les Closses fins enllaçar amb el camí que puja d’Espot fins a Sant Maurici. Un camí que surt a l’esquerra de l’Estany de Sant Maurici, ens condueix en 15 min. Fins al refugi als peus dels Encantats.

També hi podem anar per la mateixa ruta que ens porta a amitges per la Vall de Cabanes, port de Sant Maurici i Coma de l’Abeller,per arribar a l’estany de Ratera i baixar cap a Sant Maurici per la pista o el camí de la Cascada.

Duració: 7.30 a 8 hores.

  • Refugi Saboredo (2310m.)

Des del refugi, a peu, pel camí del salt de Comials fins a la corba de la font de la “Ressaca”de la ctra. De la Bonaigüa, des d’allà remuntar, per la tartera de blocs, fins enllaçar al camí d’entrada a la Vall de Gerber. O en cotxe, fins el pàrking de la Peülla, a pocs minuts del refugi i des d’allà començar a caminar.

Pel camí de Gerber, remuntem la vall d’aquest nom, fins el coll de l’estany glaçat (2580m) per baixar fins el llac Major de Saboredo i d’allà al refugi que està situat en un petit llom en el centre del cercle.

Conectant així, dues conques lacustres de gran bellesa en una ruta poc freqüentada, si exceptuem la primera part del recorregut, molt visitada a l’estiu per la facilitat d’accés en cotxe i la seva poca dificultat.

Duració: De 5 a 6 hores.

*Hi ha un refugi no guardat a la Vall de Gerber, Refugi Mataró, que pot servir per fer etapa intermèdia, per qui vagi més en calma desfruitant del paisatge.

 

4.      ESPORTS D’AVENTURA

 

Tot el Pallars Sobirà, d’un temps ençà, s’ha especialitzar en organitzar tot tipus d’esports d’aventura. No en va, gaudeix d’un territori complert i divers que pot encabit tot un sortit d’ofertes diferents.

La Noguera, permet realitzar, descensos de tots nivells i dificultats. Rafting, piragüisme, hidrospeed….

Però també barranquisme, hípica, tir amb arc, excursions 4×4, canoa, escalada, puenting, paintball,etc.

Des del refugi, podreu contractar qualsevol activitat d’aventura.

Alguns exemples:

–          Pack cap de setmana: Dormir, sopar, esmorzar i activitat de rafting. 60€.

–          Pack cap de setmana: Dormir, sopar, esmorzar, escalada i rafting. 76.15€

–          Pack de cap de setmana: Dormir, sopar, esmorzar, barranquisme, puenting. 80€.

Són moltes les combinacions, d’un cap de setmana d’aventura. Cadascú pot triar les activitats que vulgui realitzar, en funció dels seus interessos. Truqueu al refugi per una atenció personalitzada.

 

5.      ESCALADA EN ROCA.

Us deixem un petit mostreig de les activitats que podeu realitzar per la zona. La majoria de les vies que esmentem a continuació han estat obertes o ressenyades pel guarda del Refugi del Pla de la Font. Tom Vives. (més informació www.pladelafon.com).

Per la situació del refugi, també es pot tenir accés a d’altres sectors d’escalada, amb una curta aproximació en cotxe i una no tan curta aproximació a peu, depenent dels sectors. Veure ressenyes a Roca Caliente en los Pirineos, Vol. III (Aran-Pallars), zones Colomers, Vall de Gerber, Baqueira, Pla de la Font.

 Sector ROCA BLANCA:

 

– Aresta Roca Blanca Est

Fàcil i ràpida, sense rappels . Alguns trams descompostos. Sense deixar de ser una atractiva ascensió al cim del Roca Blanca.
Descens per cim de Pinetó.

Material: cintes express, cintajos i alguns friends o tascons.
Longitud: 400 mts
Equipament total: 12 parabolts
Horari: 6,30h. Desde el refugi (Anada i tornada)
Grau: 4

– Ma il.lusió

Ataca directament la primera agulla de l’aresta est, amb tres llargs de roca bona. A destacar el diedre fisurat del segon llarg.
Una bona combinació és continuar l’escalada per l’aresta est fins el cim del Roca Blanca.

Material: cintes express, dos o tres friends mitjans opcionals
Metres: 50-20-70 mts V+ 6ª+ III
Equipament: 12 parabolts + reunions

Sector PICS DE PINETÓ:

– Directe Toni

Diedres, plaques , fisures i un llarg d’herba.
L’últim llarg podem escullir entre tres fisures de la mateixa dificultat.
Fàcil i amb bona roca.
Material: camelot fins nº3
Metres: 45-40-40-35-40-25-30
Equipament Total: semi equipada
Reunions: totes equipades amb parabolts excepte l’última, la quarta només en té un.
Grau: 5+
– Aresta Pics de Pinetó

Forma part de l’aresta de les Agudes, separada d’aquesta per un petit coll. Acabem l’aresta amb un rappel de 20 metres (spit i merlet) i agafem la canal de la cara sud per el descens i després tornar cap el coll del Pinetó i desfer el camí que hem fet per la Vall de Cabanes.
Ràpida, aerea i amb magnífiques vistes del Parc Nacional.
Aproximació llarga: 2-3h.
Material: cintas llargas, alguns friends o tascons.
Longitud: 300 mts aprox.
Equipament: rappel.Espit i marlet
Horari: 7 h. desde el refugi (anada i tornada)
Grau: 3+

 

Sector AGUDES:

L’accés a aquest sector també és llarg. Vall de Cabanés amunt, fins arribar a les Agudes. D’altra banda, també ofereix una jornada alpina i permet recorre un paisatge poc freqüentat i de gran bellesa. Podem assolir la primera agulla del sector en 2:30h.

– VIA PETER PAN (primera agulla)

Possiblament la via més maca de la vall i futura clàssica de la zona. Via semiequipada de fissura amb granit de primera qualitat (petit Yosemite). “Facile e divertente”.

Longitud; 300mts (aprox)
Grau: 6b+ (V+ Ae).
Equipament: Melons del 3, alguns aliens i alguns tasconets. I ja està, punto.
Horari: Depent de la gravetat o de l’estat d’ànim.
Aproximaciò: 2:30 des del refugi passant per l’estany LLong, fins la base de la pared.
Descens: Del cim continuem per la aresta uns 150mts dirrecciò nord fins a trobar un gran bloc amb una instal·laciò de ràpel (40 mts). Que ens deixarà en un collet. Si hem deixat les motxilles a peu de pared, agafarem la canal en direcciò nord que ens portarà en 15 minuts a la base.

– ARESTA DE LES AGUDES

Esbelta i llarga. Visible des del poble d’Espot al fons de la vall d’Escrita.
Bona roca en general. Varies possibilitats d’escapament durant el recorregut. Descens evident.

Material: cintas llargas , alguns friends o tascons
Longitud: 1,7Km
Equipament: rappel de pics de pinetó (spit i merlet)
Horari: 12h. desde el refugi (anada i tornada)
Grau: 4+

Altres sectors d’escalada esportiva

Mirador: 10 vies. Desde III / VIc
Marmota: 8 vies. Desde V+ / VIIc+ i una via de 3 llarcs
El negre: 5 vies. desde VIa / VIIa i algunes amb friens
(Mes informació a roca caliente en el pirineo pàg.175)

 

6.      ESCALADA EN GEL

A la vall de cabanes podeu realitzar algunes ascensions amb gel i neu:
Cascada de Negre: 30mt resalts de 75/80º
Directa Toni: 250mt. màxim75/80º mixte. Ascensió alpina.MD
Canal Ara fa un any: 200mt. Resalts de 60º D. Podeu ascendir al pic de les Agudes.2700mt.
A preveure unes 2,30h. D’ aproximació. Depenen de la via escullida
Més aprop del refugi. Cascada del salt de Comials. No és fa cada any, és més usual que es formi, una just al costat, però de dimensions més reduïdes.

 

7.      BICICLETA DE MUNTANYA

 

8.      JORNADES BOLETAIRES

 ACTIVITATS FORMATIVES I GUIATGES

  • Curs d’iniciació a la muntanya hivernal

 Aquest curs d’iniciació a l’Alpinisme està programat per dur-se a terme durant 4 dies (dos caps de setmana), i té com a objectiu principal dotar a l’alumne d’uns coneixements bàsics sobre la progressió a la muntanya hivernal.

Preu per persona: 220 euros. El preu inclou l’allotjament, dues mitges pensions i un pica-pica de cloenda.

  • Cursos d’iniciació i perfeccionament d’esquí de muntanya i escalada en roca i gel
  • Sortides guiades amb raquetes.
  • Sortides guiades d’escalada i alpinisme.
  • Guiatges interpretatius de natura pel bosc del Geradar.

 

ACTIVITATS ESPORTIVES I CULTURALS

 

  • Excursions per les Valls d’Àneu

La comarca del Pallars Sobirà i més concretament, l’Alt Àneu, on ens trobem, té una part important d’alta muntanya juntament, amb uns indubtables atractius a les fons de vall.

Petits pobles molt poc poblats o abandonats es reparteixen per tota la zona. El seu accés per pistes o camins és sempre una excursió i un descobriment de formes de vida, avui en regressió, pobles que poc a poc, van transformant-se, però, malgrat això, guarden el seu encant i ens ajuden a imaginar com era la vida al Pirineu, no fa gaire.

La majoria dels pobles estan connectats per antics camins ramaders que circulen per prats i entre avellaners. Passejar per ells, és una bona manera activa, de descobrir els pobles.

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, proposa amb les seves exposicions i visites culturals, una visió excel·lent sobre els costums, arquitectura i formes de vida a aquestes valls.

Pels que desitgin activitats complementàries els dies de mal temps o pels més interessats en la cultura i societat d’aquest país, Ecomuseu, us proposa algunes idees sobre rutes, sortides o visites culturals. http://www.ecomuseu.com/

 

  • Excursions per la vessant Oest.

Baixant per la carretera de la Bonaigua, per sobre de València d’Àneu, un desviament, ens condueix a Son, petit poble que destaca, tant per la seva església, com per la seva posició privilegiada als peus dels tres cims: Pinetó, Rocablanca i Tessó.

Podem prosseguir per una carretera amb unes vistes immillorables de tota la vall d’Esterri, cap a Jou. Un altre petit poble, racó encantador, amb la seva església i prats, entre boscos de pi i una privilegiada vista de l’estany de la Guingueta.

 

  • Vall d’Unarre.

Per visitar aquestes valls situades a la vessant est del riu Estera, seguirem per una petita carretera que amb una forta pujada ens portarà fins Unarre, el primer poble d’aquesta vall, pujant pel fons de vall, arribarem a Cerbi i Gavàs, a la part alta de la vall.

Aquí acaba la carretera i comença una pista que puja fins l’estany de la Gola (normalment en mal estat i recomanable per 4X4). Des de l’Estany de la Gola hi ha moltes possibles rutes dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu (ascens al Mont Roig, estanys de la Gallina, circular dels Tres Estanys…).

També, des de Unarre, poden accedir a Burgo i Lladorre i gaudir d’unes molt bones vistes de la Cubeta d’Esterri i la vessant oposada de la vall.

Per anar al poble abandonat de Dorve, agafarem un camí a Lladorre, que flanquejant ens portarà a aquest encantador racó, en una hora a peu, més o ments.

  • Ruta de Noguera Pallaresa

 

Des d’Esterri, per carretera, direcció Isil, anirem seguint el riu vora amunt, per Isabarre, Boren, Isil, fins arribar a Alòs.

A Boren, tenim l’opció de deixar el cotxe al costat del pont romànic i anar a visitar el poble en runes d’Àrreu i sobretot la seva petita ermita de La Mare de Deu de les Neus.

Com hem anunciat abans, per aquesta vall, la petjada del romànic, encara es pot seguir. Així que pobles com Alòs i Isil, seran indispensables per fer-nos una idea d’aquesta manifestació arquitectònica tant pròpia de les valls Pirinènques.

Una opció per aquells que tinguin bici o 4×4, és un cop arribat a Alòs, atansar-se fins el Fornet, a on es podrà circular per una pista que ens durà a Montgarri i si es vol, continuar al Pla de Beret, fent així una circular, llarga i variada, des del Refugi.

  • Romànic Valls d’Àneu

 

Moltes de les rutes que hem esmentat quan parlàvem dels camins pels pobles de les Valls, gaudeixen d’un romànic molt interessant. Així doncs, ens serà fàcil, fer de les nostres sortides lúdic esportives, un passeig també, per l’arquitectura històrica de les Valls i la seva etnografia. Aquí teniu alguns exemples, amb quatre pinzellades del que podeu veure i recomana l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.     

–          Sant Joan d’Isil

Sant Joan d’Isil està allunyada del poble, com passa sovint a valls d’Àneu amb les esglésies romàniques. Adossat a sud de la construcció hi ha el cementiri. L’església és un edifici del segle XII que sembla respondre a diferents projectes d’obres i reformes. El que ens ha arribat és una construcció de planta basilical, de tres naus capçades a llevant per tres absis semicirculars d’estil llombard. Aquesta capçalera està construïda sobre la llera de la Noguera Pallaresa.

El mur meridional és el més important, ja que té una abundant decoració escultòrica. S’hi troba la portada amb tres arquivoltes de mig punt, que a banda i banda, presenten columnes amb sengles capitells esculpits. Són remarcables també, sota el ràfec de la coberta, els relleus esculpits per sobre les arcuacions escacades. El ràfec queda interromput per la col·locació, en un moment indeterminat després de la seva construcció, de dues esteles esculpides semblants a les de Sant Lliser d’Alós d’Isil.

Per accedir al cementiri i a la mateixa església s’ha de passar per un portal que en la seva part exterior manté les marques que cada any s’hi fan la nit de Sant Joan amb les falles enceses.

Fotografies

       

–          Sant Julià d’Unarre

L’edifici, probablement construït en l’emplaçament d’un anterior, és en un recinte que inclou el cementiri. A tocar d’aquest recinte hi ha un dels dos comunidors que encara es conserven a les valls d’Àneu.

Sant Julià d’Unarre és una església del segle XVIII, d’una nau. El campanar és de torre quadrada, amb una coberta de les anomenades barret de bruixa, a vuit aigües. A l’interior destaca el retaule de l’altar major que presenta tots els elements clàssics del barroc. La major part de les figures són les originals i semblen fetes per algun taller local. Alguns dels retaules de les capelles laterals són també els originals del segle XVIII, encara que estan més o menys incomplets. Tots plegats formen un important conjunt de barroc rural que conviu amb un seguit de pintures murals del finals del segle XIX o principis del XX. Aquest conjunt pictòric és força singular, tant per la interpretació de les escenes que representen com pel seu estil naïf.

Es pot contemplar també un fragment de retaule gòtic trobat dins l’església, que ha estat restaurat.

Des de l’Ecomuseu es vol potenciar la visita a aquest espai paral·lelament a les visites a esglésies romàniques, o amb molts element que ho són. Pensem que a part del criteri estètic de moda, val la pena entendre el context del segle XVIII i dels segles posteriors a través de l’arquitectura religiosa i l’art associat. Per aquest objectiu Sant Julià n’és una mostra idònia.

Fotografies

       
       

–          Sant Pere de Sorpe

L’edifici original era de planta basilical, de tres naus i tres absis. Desconeixem per quin motiu l’edifici que ens ha arribat avui és tant diferent, i és segurament un dels pocs casos en què s’ha capgirat el sentit de la nau única, transformada a partir de les tres primigènies. L’actual porta d’entrada està sota del que era l’arc triomfal de l’absis central, avui dia desaparegut. Tampoc es conserva l’absidiola sud. En la nord, es pot observar el tipus de decoració llombarda freqüent a valls d’Àneu als segles XI i XII.

Del campanar de torre original se’n veuen les decoracions llombardes i les finestres geminades cegades en la seva cara oest, però gran part de la resta fou refeta durant el segle XVIII.

A l’interior es conserven els següents elements romànics: una pica beneitera; una pica d’olis amb figures esculpides de lleones; i una magnífica pica baptismal, decorada amb animals fantàstics i motius florals. Gran part dels seus frescos murals estan conservats al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i al Museu Diocesà de La Seu d’Urgell. Es conserva també in situ, íntegre, un retaule renaixentista recentment restaurat.

Fotografies

       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades.

–          Sant Pere del Burgal

Sant Pere del Burgal ja és esmentat en documentació l’any 859, quan el seu abat, Deligat, rebé el privilegi d’immunitat del compte de Tolosa. Fou un antic monestir carolingi que es convertí en abadia benedictina femenina a finals del segle X, tot i que en pocs anys va passar a ser un priorat masculí.

L’església del monestir, parcialment enrunada, és una construcció romànica de tres naus capçades a llevant per tres absis semicirculars decorats externament amb arcuacions llombardes i lesenes. La capçalera situada a l’oest es considera excepcional dins el romànic català, ja que presenta també un absis, encarat a la nau principal, de dos nivells. De la nau nord encara es conserva el mur i els arcs formers que separaven la nau lateral de la principal. En l’altra nau lateral s’observen restes de dues portes que comunicaven amb les dependències monacals. Es poden definir els perímetres d’algunes d’aquestes dependències, però és impossible, ara mateix, poder obtenir més dades sobre la seva funcionalitat.

A l’absis central de la capçalera s’hi han reproduït les pintures murals originals, que actualment es troben al MNAC i estan atribuïdes al Mestre de Pedret. Destaca la mítica figura femenina que hi apareix, la comtessa Llúcia de Pallars. A l’interior també es troba la reproducció d’una talla romànica policromada de Crist Crucificat i uns fragments de pintures murals originals.

Nota: per arribar a Sant Pere cal caminar per un sender uns 25 minuts. Es recomana dur aigua i calçat adequat.

Fotografies

       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades.

–          Santa Maria d’Àneu

Santa Maria d’Àneu ja apareix esmentada en l’acta de consagració de La Seu d’Urgell de l’any 819. Es creu que la seva primera advocació va ser la de Santa Deodata, advocació molt antiga, i que se substitueix posteriorment per la de Santa Maria. No se sap què hi devia haver en aquell moment, ja que les característiques arquitectòniques més antigues que hi veiem ara la situen dos segles més tard, en la primera meitat del segle XI.

Amb les reformes que s’hi van fer els segles XV i XVI la planta va créixer cap a ponent. Al mateix temps el volum interior es va transformar de manera sorprenent a l’unificar-se en una sola les treus naus primitives. Aquestes obres posen en evidència que en aquell moment es trobava en ple funcionament.

A l’interior de Santa Maria podem contemplar la reproducció de part de les pintures originals, datades a cavall dels segles XI i XII, atribuïdes al taller del Mestre de Pedret i avui dia conservades en el MNAC. Aquestes pintures són considerades unes de les més importants dins l’art romànic català, tant per la seva plasticitat com per la seva iconografia excepcional. Hi trobem representats l’epifania (adoració dels reis d’orient), els tres arcàngels, dos serafins, dos profetes, la representació d’una profecia i dos personatges més, que possiblement són nobles i/o eclesiàstics que sufragaren la realització de les pintures. En totes les escenes són molts els elements representats que no segueixen les normes tradicionals de l’època.

Fotografies

       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades

  • Altres curiositats

–          Serradora d’Alós

La serradora d’Alós d’Isil ens introdueix en el món de la fusta, quan aquesta era matèria primera insubstituïble, i il·lustra el procés que se seguia des que es tallava al bosc fins que era transformada en taules per a la construcció.

El seu funcionament i el suport fotogràfic i visual faciliten la comprensió de tot el procés i, alhora, ens submergeix en l’especial món de l’explotació forestal i l’aprofitament del bosc, un dels complements econòmics més rellevants d’aquestes valls pallareses i una de les formes de vida més característiques del Pirineu.

Fotografies

       
       

–          Conjunt Monumental de Son

Aquest conjunt, situat a 1.393 m d’altitud, està encapçalat pel campanar llombard de l’església dels sants Just i Pastor. El cloquer, el cementiri, la torre del rellotge -antic comunidor per exorcitzar les tempestes -, el prestigiós retaule obra de Pere Espallargues, una joia del gòtic lleidatà del segle XV, i les excel·lents mostres romàniques del patrimoni moble constitueix un tot harmònic d’enorme valor arquitectònic i artístic.

Tots aquests elements, íntimament connectats, constitueixen un testimoni excepcional, una finestra oberta per submergir-se de ple dins del món de la religiositat popular, les creences i els rituals.

Fotografies

       
       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades.

–          Formatgeria La Roseta de Gavàs

Formatge “la Roseta de Gavàs”, elaborat amb llet crua de cabra, procedent de la pròpia explotació extensiva al poble de Gavàs.

El formatge característic “la Roseta de Gavàs” és de pasta semitova. Es treballa a temperatura suau, efectuant la seva fermentació enzimàtica durant un temps relativament llarg.

La presentació del formatge és cilíndrica, amb un pes aproximat de 400-500 grams, essent la crosta natural, amb fongs d’un gris suau, natural i característic.

S’elabora també el tupí, formatge ancestral de les nostres muntanyes, caracteritzat per la seva olor persistent i un gust intens. La pasta és de color blanc groguenc. S’empra generalment per a sucar el pa i s’acompanya d’un gotet de vi negre.

Cal no oblidar el brossat, producte que prové del xirigot que resta de fer el formatge. La seva virtut és la finesa que dóna al paladar. Es pren amb sucre, fruita o mel.

Durant l’estiu, “la Roseta de Gavàs” ofereix visites guiades a la formatgeria on, a més a més, s’hi poden comprar els formatges (segons existències) i gaudir també de l’exposició permanent de pintura realitzada per la Rosa.

Fotografies

       
       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades. 

–          Castell De Llort

Junt a l’aiguabarreig de l’Escrita i la Noguera Pallaresa, a la dreta d’ambdós rius s’aixeca un imponent penyal de més de 300 metres d’alçada, que cau gairebé vertical cap al nord, a llevant i a migjorn, mentre baixa suament cap a ponent. Un punt veritablement inexpugnable, que va ser aprofitat per bastir-hi el Castell de Llort, del que en queden només les runes. Des d’aquí es controlava l’entrada sud de les valls d’Àneu i la via de comunicació cap a la Ribagorça que segueix la ribera de l’Escrita, camí d’Espot. Visualment el castell es comunicaria amb els d’Escaló, Berrós, Estaís, València…

Se suposa que en l’angle nord-oest del conjunt hi havia edificades dues torres cilíndriques, tot i que actualment només queda la del costat esquerre, de la qual es conserva la meitat occidental que mostra dues espitlleres a nivell de la planta baixa.

Fotografies

       
       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades

–          Castell de València d’Àneu

El conjunt arqueològic del Castell de València d’Àneu està situat dalt d’un turó (1108 m) sobre la plana d’Esterri d’Àneu (984 m), dominant alhora les dues vies de pas naturals dels rius Noguera Pallaresa i Bonaigua. Per la banda de ponent, controla el camí cap a l’Aran i pel vessant de la Noguera, domina l’accés des de la plana d’Esterri fins a la vall d’Isil, seguint la ruta natural que duu, travessant el port de Salau, cap a Occitània.

El recinte castral és un tipus d’assentament molt estès des del segle X a bona part de l’Europa mediterrània, que relaciona una fortificació defensiva amb un habitatge. Es tracta d’un recinte fortificat en el qual trobem dos grans espais ben definits: l’habitatge, situat al Recinte Jussà (el de baix) i el castell pròpiament dit, ubicat a la part alta (Recinte Sobirà).

El conjunt presenta una complexitat evolutiva important perquè les fases modernes i contemporànies se sobreposen, per tot el recinte, a les àrees medievals

       
       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades

–          Els búnquers de la Guingueta d’Àneu

Durant l’època difícil de la postguerra a molts indrets del Pirineu es va començar a construir l’anomenada “línea P”, una línea defensiva de fortificacions militars per aturar un suposada invasió militar que entrés per les muntanyes. Aquestes construccions es van fer en un moment on la població civil estava immersa majoritàriament en la pobresa i sotmesa a més a una repressió molt dura.

Aquestes construccions no es van utilitzar mai i, de fet, ja eren obsoletes en el moment de la seva construcció. Així i tot, l’exèrcit en va anar fent el manteniment fins els anys 80 del segle XX.

Per altra banda, tota aquest zona era considerada de frontera, amb els inconvenients que això representava.

Fotografies

       
       

Visites: Agost, consultar horaris. Resta de l’any, només concertades

 

%d bloggers like this: